Hola a Tots i Totes de nou.
Hui voldria parlar d’unes de les facetes que més m’agraden de les càmeres antigues. Com diu el títol de l’entrada, son les fotografies disparades varies vegades. Què vol dir això? A la fotografia analògica manual, el fotògraf decideix quan vol passar la pel·lícula. Mentre no avancem el rodet fotogràfic, podem disparar tantes vegades com vulguem damunt de la mateixa foto. Aquesta tècnica és prou fàcil, però moltes vegades poden eixir coses horripilants. Jo com sempre dic, no soc un especialista, però a base de disparar un fum de vegades, he aconseguit algunes fotos de les quals n’estic prou orgullós.
Per fer aquest tipus de fotografia sense utilitzar el Photoshop (eina que odie), necessitem obligatòriament, una càmera analògica. Però no qualsevol, existeixen càmeres les quals el disparador es queda encaixat fins que no avancem el rodet, i unes altres com la meua Pentax Mz-50, que encara que es reflex i analògica, té una funció que quan dispare avança automàticament el rodet cap a la següent fotografia. Així que he d’utilitzar càmeres com una Nikkormat, la pentax P30, o qualsevol lomogràfica com la diana, la sprocket rocket, Lca, etc.
És molt important l’ús d’un trípode. Podem fer-les sense un, però ens arrisquem a que les fotografies puguen eixir mogudes. Utilitzant trípodes ens assegurem que el fons de la fotografia estiga al mateix lloc, i les persones es poden moure per qualsevol banda de la foto. Una data important és que qualsevol color clar (com el blanc), sempre es menjarà a un color oscur (com el negre).
Però ja basta de escriure i veiem alguns dels resultats que he tret amb la meua Diana F+:
Àcids de Carbonell
Visió d’un borratxo
Merda de tràfic a la Gran Via Alacantina
No pense tornar a menjar setes.
Carramaleros en som dos a casa.
Cancerber humà.
Natura etílica.
Doncs això és tot per hui. Com he dit en altres ocasions, tant si fos per bé com per mal, podeu deixar un comentari baix de tot.
