© ryotaro. All rights reserved.

Els meus models.

Hola de nou a tots i a totes.

Fa temps que volia fer aquest article, donant les gracies a tota la gent que pateix l’impertinència del meu objectiu. Se que de vegades em pose molt pesat, però m’agrada molt retratar a la gent, intentar ressaltar la seua bellesa i que quan veien les fotos, ells mateixos diguen que ha merescut la pena.

 

La primera persona que vull nomenar, és la meua cosina Maria. Sempre esta disposada a fer-se fotos, a posar en qualsevol lloc i amb les poses més estrafolàries. Tinc moltes fotos d’ella, però les que varem fer a principis d’estiu al seu xalet en Elx, en varen agradar moltíssim.

Amb una mica menys de Zoom crec que haguera quedat prou millor. Tot i així m’agrada molt el color.

Algú recorda l’anunci de FA (el desodorant) Mitja vesprada. Fent una mica el borinot, cosa que ens agrada molt als dos. Per aquesta foto, vaig fer servir una pel·lícula de diapositives, fent un revelat creuat. Si estrella Levante em pagara, aquesta seria una foto d’anunci.

Un altra persona que vull donar-li les gracies per suportar el meu objectiu, és el meu company. Allà on anem, sempre estic retratant-lo. Encara no se com no m’envia a fer la ma, ja que de vegades soc molt plom (no posaré moltes, ja que si reviseu alguns articles el podreu veure en moltes fotos)

Al Castell de Guadalest A Barcelona Desprevingut mirant els Castellers fer un pilar. La desembocadura del Riu Algar amb el Penyó D’Ifach

Quina vista més meravellosa (al menys per mi)

Per últim, tota la gent que m’ha deixat retratar-los, i que crec que ha merescut la pena.

Els meus cosins Oscar i Marta Un altre cosí. L’Ismael, que des de que està enamorat, està més guapo que mai Un super amic. El Cento La senyora Deola. El Raül i la Llussia en un moment de complicitat. El Manuel i la Tamara. L’Alba en un dels nostres esmorzars a la universitat El Pablet. Bon amic i millor fotògraf La Sandrix. Ella diu que no li agrada gens la foto, però crec que és una foto molt clàssica i està molt afavorida. La Tamara en una foto molt cremada. Un primer pla de la Tamara.
Pd. Aquesta xicona sempre està disposada a fer-se fotos. Això m’agrada molt La Raquel Vericat. Guapa, llesta i molt festera. La Meua primera amiga. La conec des de la guarderia i mai hem perdut el contacte. Fins i tot el meu gat Ramiro no s’escapa del meu objectiu.

 

Doncs això ha sigut tot per ara. Espere que us hagin agradat les fotos, i ja sabeu feu algun comentari o doneu-li a m’agrada, quan feu això em feu molt feliç.

 

 

 

 

2 Comments

  1. Tamara Ortiz i Jorques

    M’encanten les teues fotos, perque són 100% naturals, que tinc una arrugueta, doncs mira quina arrugueta més maca. T’he de confesar un secret, tan sols m’agrada posar davant de la teua càmera, a les altres tinc vergonya XD. Es que eres tot un artistasso! Ja et vaig dir que quan siga més major i tinga pasta vull un book 🙂

  2. ryotaro

    Mare de Deu, que em faràs plorar i tot.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.
Required fields are marked:*

*