Hola de nou a tots i a totes.
El darrer dia 9 d’octubre va ser un dia molt especial per mi. Com a bon Valencià, per mi és un orgull festejar la data en la que el Rei Jaume I va conquerir valència amb les tropes catalanoaragoneses. Molts pensareu que estem bojos , però recordar el motiu de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat, fa que almenys a mi, sempre em caiga una llagrimeta.
A El Campello, cada any va agafant més fama aquesta festivitat i més assistència per part dels campellers. Comencen els actes amb una representació infantil de la conquesta de València. Amb el típic ball de cavallets.
Recitant les paraules de Jaume I a l’entrada de València.
Quan acaben els actes, de seguida es fa la tradicional processó cívica.
Imitació de la senyera del Penó de la conquesta. Bandera que van penjar els Andalusies de Balansiya el 28 de Setembre de 1238 per indicar la seua rendició avant Jaume I
Diferents senyeres del penó de la conquesta, agafades per el bàndol cristià
Una de les senyeres gegants que varem portar en la processó.
Altra senyera
- D’entre totes les senyeres, sempre m’alegra vorer alguna estelada.
I m’agrada encara més, quan la porta el jovent del poble.
Jo també he de donar exemple, hehehehe
Durant tota la processó, vam poder escoltar tota mena de música tradicional valenciana, interpretada per la nostra colla de dolçainers i tabaleters L’Arraix
Les ulleres no son molt tradicionals, però això no lleva a que siguen uns artistes
Quan acaba la processó, iniciem la tradicional mocaorà de Sant Dionís ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Mocadorada ) i tot seguit la tradicional Dansà en la que el grup de danses populars Salpassa (http://www.salpassa.com/webs/index.php?idioma=val) convida a que tot el que vulga puga ballar la tradicional Jota .
Components de Salpassa fent els últims retocs abans de la Dansà
Entraeta per començar la dansà
Els capitans cristians i la banderera d’aquest any, també varen participar en la dansà
Primers moments
La gent, podia unir-se a la dansà en qualsevol moment. Inclús dos mesos abans el grup Salpassa ensenyava a tots aquells que volgueren participar-hi.
La meua família, sempre molt involucrada amb aquestos actes.
Inclús la meua parella acompanyada d’uns amics, va venir de Catalunya per ser participe d’aquest dia tan important per mi.
Ara toca esperar un altre any, per poder gaudir d’aquest acte tan commemoratiu.
Espere que us hagi agradat, i vos convide a que participeu en les següents manifestacions, ja siga a El Campello, o a qualsevol poble de tot el País Valencià.
Pd. Recordeu que si vos agrada, deixeu-me un comentari, o doneu-li a m’agrada per difondre per la xarxa aquest mini reportatge.
Molt bonic Pablo! m’encanta veure com encara queden pobles al País Valencià on s’intenta almenys mantenir les nostres tradicions. I sobretot, m’encanta veure les banderes al vent i sense blau 🙂
Que bonic que és el 9 d’Octubre al Campello! Un any d’estos hi he d’anar! 😛