Hola de nou a tots i a totes.
Abans que res, vull demanar disculpes per no publicar cap fotografia en molt de temps. Això es deu a què quasi totes les fotos que he fet en tot aquest temps han sigut encàrrecs i els clients no volien que publicara les fotografies. A banda els exàmens de la Universitat més els treballs a lliurar fan que tinga encara menys temps per poder eixir a fer fotos.
Tot i així fa poc vaig estar d’excursió pujant al Cabeçó D’or. Aquesta muntanya està situada a la meua comarca (l’Alacantí). El cim està situat a uns 1200km d’altura i té una ruta de senderisme no gaire difícil. Si fem una mica d’història, se li diu el Cabeço, ja que des de lluny té la forma d’una cara tombada i d’Or… bé, ací està el Kit de la qüestió. Existeixen moltes rondalles i llegendes explicant el perquè. La gran majoria fan referència a riqueses que estan amagades en les diferents coves que n’hi han dins. Però el vertader significat és que dins de la muntanya n’hi ha molta aigua. Què millor tresor que l’aigua! Aigua de la que s’aprofitava la localitat veïna Aigües de Busot, on el seu preventori donava tractaments als malats de tuberculosi mitjançant aquestes aigües. Si voleu més informació podeu consultar la Viquipèdia a través d’aquest enllaç http://ca.wikipedia.org/wiki/Cabe%C3%A7%C3%B3_d%27Or
Com deia, vaig fer una excursioneta amb tres amics més, i vaig poder fer algunes fotos. La sessió va ser una mica estranya, ja què el clima va ser una mica dolent. L’oratge deia que plouria tot el dia, però no va ser així, en canvi vam tenir uns cels que passaven d’estar nuvolats i grisos fins a cels blaus. Així que les fotografies van donar molt de joc:
Xoxe, BEa i Sergio. A punt de començar.
Cels nuvolats i blaus.
La primera panoràmica del dia a mig camí.
A mig Camí
A la meïtat del camí.
Nuvols canviant a meïtat del camí
Quasi al final. Aquest pic, pense que és el nas del Cabeçó.
El que es veu al final és el cim. Ja quedava molt poquet.
L’escalada final. Pareix molt, però en veritat era molt fàcil.
Després de dos hores de pujada vam coronar el cim.
En el cim vaig aprofitar per fer algunes fotos, i sorprendrem de com de seca està la meua comarca. Això no vol dir què no siga un paissatge preciós.
L’última panoràmica treta des de’l cim.
I això és tot per ara. En breu voré de fer una nova entrada de fotografiant la terreta, ja que vaig estar per les muntanyes del Garraf (Principat) de mona.
Fins un altra i gràcies per tot.
Pd. Recordeu que si vos agrada doneu-li a m’agrada o deixeu un comentari.
